7.10.2007

Una riquesa de la llengua: el dialecte

Ara, en ple estiu, és fàcil que ens dirigim cap una comarca pirinenca, on gaudir del paisatge. Cada dia hi ha més visitants que trien per les seves vacances a aquest racó meravellós que és el Pallars Sobirà.
No solament trobaran bells racons, la glòria del romànic, sinó la bona acollida dels seus habitants, amb els quals farà goig iniciar conversa.
Llavors, és molt possible que descobrim un altre encant: el nou nom que tenen les coses al Pallars Sobirà. A tall de mostra, us avancem una petita part del vocabulari que podem trobar.

Caminant per la muntanya us poden recomanar que no aneu per un sender de difícil accés, perquè és arrullader, ni a un lloc encimbellat, és a dir, una basera, ni prop d’un precipici, un bornal o espatdaller. Més aviat us indicaran la plana on pastura el bestiar, el pletiu, evitant el corriol de pedres menudes, la rellasca, on sorgeix el petit brollador d’aigua, el fener, al costat mateix d’una balma, la cauba. Des d’allà us poden adreçar a la plana, la fonada, que du a una borda, després de travessar un grill, el fil d’aigua que s’esmuny. Us faran notar que si bé ha parat de ploure, que s’ha espassat, encara el temps és brom o sia ennuvolat.
Passejant per l’entorn, trobareu que el barruler ja comença a tenir els fruits blavosos, els aranyons; si us senyalen l’espenallac veureu que es tracta de la camamilla borda. Més enllà, prop del riu, veureu el pollancre, en realitat és el clop. En el vostre prat encara veureu la flor primaveral, la campaneta, que de fet és el corniol. Potser tindreu sort de veure la màgica vermellor de la maduixa del bosc, la fraga. El boix grèvol potser us costarà de distingir –a l’hivern la vermellor del fruit el delata- però el seu nom és el greuler. Ja no veureu jacints en els prats, però bo es saber que aquí en diuen jonquillo; en canvi, podeu trobar una herba, l’anís, la matafaluga. A l’altra banda del camí una bona estesa de blat de moro, és a dir el milloc. Podeu trobar el bolet de prat, el cama-sec, el nom pallarès del qual, es usual en la cuina catalana: la carrereta. Altres bolets: la moscosa, llenega; el moixarró, moixernó; la murga, múrgola. Bolets que varien poc: per exemple, de la cama de perdiu se’n diu pota de perdiu, com del peu de rata, és aquí pota de rata.
Si sou convidats en una casa pallaresa, sempre trobareu aïnes per tot arreu: tota classe d’eines. La batolla, el bastó curt per batre la llet, el farrat, una galleda, el cantre, el càntir, la llera, la galleda per munyir, la llossa, cullera grossa per servir, el mosso, el braç giratori acabat en anella per anar al foc. I aquí mateix, al costat de la llar de foc sempre hi ha un tros de soca per cremar: la buscalla.

Una minsa mostra de la parla pallaresa. Ho hem pogut fer, gràcies a la publicació recent, maig 2007, del “Vocabulari temàtic del dialecte pallarès” AÏNA, pel Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu.

Jesús Mestre i Godes

7.03.2007

Presentació d'Aïna




El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el president del Consell del Centre del CNL de Lleida us conviden a la presentació del llibre

Aïna. Vocabulari temàtic del dialecte pallarès
de R.Ramoneda, R.M. Anglada, E. Fo, A. Gelats, E. Isus, C. Jové, A. Mestre, P. Mur i G. Orteu.

El llibre ha estat editat pel Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu, amb el patrocini de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Fecsa Endesa i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu.

Pallars Sobirà, juny de 2007
  • 25 de juny, a les 20h, a l’Oficina Comarcal de Turisme (camí de la Cabanera, s/n)
  • 11 de juliol, a les 18h, a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Espot
  • 11 de juliol, a les 20h, Esterri d’Àneu: a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu